En aquella \u00e8poca, a Europa havien sorgit nous plantejaments educatius, com per exemple el m\u00e8tode Montessori. Aix\u00ed doncs, de la m\u00e0 del Patronat Escolar de Barcelona, la ciutat Comtal va acabar situant-se en l’avantguarda pedag\u00f2gica europea, i l’Escola del Mar, convertint-se en un dels seus referents. La responsabilitat del sistema educatiu va recaure en Manuel Ainaud S\u00e1nchez, un barcelon\u00ed, que llavors era president del Ateneu Enciclop\u00e8dic Popular. La idea d’una escola prop del mar destinada a infants que, sense estar malalts, tenien una salut prec\u00e0ria i \u00e9s feia aconsellable una educaci\u00f3 a l’aire lliure i a prop del mar ja s’havia plantejat altres vegades.<\/p>\n L’objectiu era formar bons ciutadans L\u2019escola era la societat \u00e8tica, culta i c\u00edvica en qu\u00e8 \u00e9s volia transformar Catalunya.. El seu lema: Aprendre a pensar, a sentir i a estimar.<\/p>\n Es treballava en una idea innovadora, de renovaci\u00f3 constant, d’acostament a la realitat que envolta als nens, amb una \u00e0mplia visi\u00f3 del m\u00f3n. El seu eix era una formaci\u00f3 integral dels alumnes, a trav\u00e9s d’un ensenyament individual i participativa. La majoria de classes es feien a l’aire lliure, l’expressi\u00f3 corporal i la m\u00fasica tenien un paper molt important. A m\u00e9s, ja eren escoles mixtes.<\/p>\n El dia 26 de gener de 1922 es va inaugurar l\u2019Escola del Mar, dissenyada per l\u2019arquitecte Josep Goday.Es tractava d\u2019un magnifica construcci\u00f3 en fusta desmutable,de tres cossos en forma de U oberta, de dos pisos, posats damunt de columnes de pedra que descansaven sobre un basament de ciment armat.<\/p>\n Tenia una espaiosa platja pr\u00f2pia,tothora animada pels infants, els quals es pot dir que hi desenrotllaven quasi totes llurs activitats.Amb unes escales llevadisses per a baixar a la sorra i una profusi\u00f3 de finestrals damunt el mar,donava la sensaci\u00f3,en visitar-la, d\u2019un veritable vaixell.<\/p>\n El primer director de l’Escola del Mar va ser Pere Verg\u00e9s, que va dirigir el centre fins que es va jubilar als 66 anys. Verg\u00e9s va adaptar les normes de l’escola nova, amb la participaci\u00f3 dels nens en activitats, com la biblioteca, el teatre de titelles o els escacs. A m\u00e9s, Pere Verg\u00e9s i els seus mestres creien en els beneficis que tenia per als nens el contacte amb la naturalesa, l’aire i el mar, aix\u00ed com el paper important\u00edssim dels jocs.<\/p>\n All\u00e0 l’alumne era el protagonista del seu proc\u00e9s d’aprenentatge, aprenia activament a ser ciutad\u00e0. La responsabilitat, el govern, la gesti\u00f3 dels recursos i espais, estaven en mans dels alumnes; solament l’educaci\u00f3, basada a ensenyar a aprendre, estava en mans dels professors.<\/p>\n Els alumnes s\u2019agrupaven en tres colors, blanc, blau i verd, els colors del mar, que actuaven com si fosin partits dins la rep\u00fablica escolar.<\/p>\n La netedat, la neteja i la higiene tamb\u00e9 eren factors molt importants.<\/p>\n El 7 gener de 1938, en plena Guerra Civil espanyola, l\u2019escola va ser bombardejada i destru\u00efda per l\u2019aviaci\u00f3 italiana al servei dels colpistes franquistes, i es va haver de traslladar a Montju\u00efc, en un edifici on avui hi ha el Museu Etnol\u00f2gic. Van estar all\u00e0 fins el 1948, quan va tornar a canviar d’ubicaci\u00f3 en quedar-se petita.<\/p>\n El franquisme va destruir tamb\u00e9 la forma pedag\u00f2gica i escolar de la Rep\u00fablica, es van abandonar les idees innovadores i es va imposar la separaci\u00f3 de sexes i una educaci\u00f3 coercitiva, on l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica va tenir un paper determinant. Malgrat aquests canvis d\u2019ubicaci\u00f3, l\u2019Escola del Mar, sempre ha conservat la seva ess\u00e8ncia i l\u2019esperit inicial. L\u2019obra de Pere Verg\u00e9s cont\u00ednua vigent despr\u00e9s de gaireb\u00e9 cent anys.<\/p>\n La seva nova llar va ser la muntanya del Guinard\u00f3, lluny del mar,en un edifici que havia estat una antiga resid\u00e8ncia particular,adquirida per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest edifici era l’antiga masia de Can Sors, i ha sofert moltes modificacions fins a esdevenir escola.<\/p>\n![\"escola-del-mar-edificio\"](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/escola-del-mar-edificio.jpg?w=300\")
<\/a><\/p>\n
\nLa situaci\u00f3 de l’escola p\u00fablica a principis del segle XX era lamentable. La falta de recursos i la falta de voluntat pol\u00edtica per lluitar contra l’analfabetisme s’unien al costat de la falta d’edificis per a les escoles.
\nDavant aquest pen\u00f3s panorama, en 1914 l’Ajuntament de Barcelona va comen\u00e7ar a considerar la q\u00fcesti\u00f3 escolar de vital import\u00e0ncia,Aix\u00ed dos anys m\u00e9s tard es va crear la Comissi\u00f3 de Cultura que tenia entre els seus objectius impulsar la creaci\u00f3 de noves escoles,establir un bon sistema sanitari per als nens i nenes que anaven a escola i buscar un responsable que cuid\u00e9s i vigil\u00e9s el sistema educatiu.<\/p>\n![\"Barceloneta](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/barceloneta-i-escola-mar-1929.jpg?w=300\")
<\/a><\/p>\n
\nCom a president del Ateneu, Manuel Ainaud va organitzar una intensa campanya en favor de l’escola p\u00fablica a trav\u00e9s de la premsa, impartint confer\u00e8ncies en entitats obreres i dirigint manifestacions ciutadanes. La seva \u00fanica preocupaci\u00f3,era una escola p\u00fablica gratu\u00efta i de qualitat.<\/p>\n![\"escmar_ni\u00f1os](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/escmar_nic3b1os-jugando.jpg?w=300\")
<\/a>
\nImpulsada segons els c\u00e0nons de l’educaci\u00f3 nova europea i l’educaci\u00f3 activa, sorgeix l’Escola del Mar. A Barcelona ja existia una altra escola amb els mateixos principis, amb una situaci\u00f3 tamb\u00e9 privilegiada i un nom igual de significatiu: l’Escola del Bosc, situada entre els arbres de la muntanya de Montju\u00efc.<\/p>\n![\"esco2_maqueta\"](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/esco2_maqueta.jpg?w=300\")
<\/a><\/p>\n![\"escola-del-mar_haciendo](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/escola-del-mar_haciendo-deporte.jpg?w=300\")
<\/a>
\nCada color escollia democr\u00e0ticament el seu president. Entre ells competien en concursos literaris, escacs, gimn\u00e0stica\u2026 per aconseguir punts. A m\u00e9s, l’exercici de les responsabilitats individuals i col\u00b7lectives (jardiner, cronista, meteor\u00f2leg, higienista\u2026) tamb\u00e9 afectaven a la puntuaci\u00f3 del color. El color que aconseguia m\u00e9s punts era l’encarregat de formar el Consell General, que era el responsable de la bona marxa de l’escola. A trav\u00e9s de la responsabilitat en l’organitzaci\u00f3 de l’escola, els alumnes s\u2019 autodisciplinaven.<\/p>\n![\"escoladelmar_tumbonas\"](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/escoladelmar_tumbonas.jpg\")
<\/a>
\nLa biblioteca era l’esperit de l’escola, i cada vegada que es retornava un llibre s’havia de fer un resum explicant per qu\u00e8 li havia agradat o no a qui ho va llegir.
\nUn dels eixos vertebradors eren les cr\u00f2niques. Cada dia, els alumnes havien de fer una cr\u00f2nica de com havia esdevingut el dia i explicar els fets m\u00e9s rellevants. Un dels dies m\u00e9s importants i que un bon cronista no podia passar per alt era quan arribaven les primeres orenetes, s\u00edmbol del bon temps i que aviat podrien banyar-se i jugar en l’aigua.
\nUn dels llocs preferits pels estudiants era la sala de m\u00fasica. Amb una gramola escoltaven a Mozart, Beethoven, Tchaikovsky entre d\u2019altres.
\nTenien una revista, Garb\u00ed, creada per pr\u00f2pia iniciativa dels alumnes. Al principi s’escrivia a m\u00e0, per\u00f2 a causa de l’\u00e8xit i a la implicaci\u00f3 dels alumnes, van aconseguir subscriptors i portar-la a la impremta.<\/p>\n![\"Escola](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/escola-del-mar_basquet.png?w=300\")
<\/a>
\nI el record, m\u00e9s sorprenent: tenien una barca, amb la que sortien a fer algunes classes de geografia quan feia bon temps.<\/p>\n![\"escola](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/escola-del-mar-cremada.jpg?w=300\")
<\/a>
\nDespr\u00e9s la escola \u00e9s va traslladar al barri del Guinard\u00f3, on cont\u00ednua en l’actualitat.<\/p>\n
\nPer\u00f2 davant aix\u00f2, Pere Verg\u00e9s no va decaure i va seguir avanci, mantenint viu el seu somni, trampejant a les autoritats i als decrets sobre educaci\u00f3, tan contraris a la seva forma d’entendre la pedagogia.<\/p>\n
![\"escola](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/escola-del-mar-1948_genova.jpg?w=300\")
<\/a>Avui dia al barri del Guinard\u00f3,concretament al carrer G\u00e8nova 12 d’aquest barri tan poc mariner podem trobar-nos un gran recinte enjardinat que curiosament es diu \u201cescola del mar<\/em>\u201d.<\/p>\n![\"escolamarplaca1\"](\"http:\/\/monbarcino.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/escolamarplaca1.jpg?w=300\")
<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"