Dels 10 districtes que hi ha a la ciutat de  Barcelona, exceptuant l’Eixample per la seva proximitat a la ciutat vella,Nou Barris és l’únic que no té el seu origen en un poble propi.

Concretament l’ actual districte de Nou Barris havia estat zona agrícola pertanyent al poble de Sant Andreu de Palomar i així es va annexionar a Barcelona l’any 1897.

Aquest passat agrícola queda encara patent avui dia a Nou Barris amb les masies agràries que es conserven entre els edificis i espais urbans.

Entre aquestes destaca el cas emblemàtic de la masia Can Verdaguer, pertanyent al voltant del segle XVI i habitada fins els darrers dies de 2007 per una filla dels masovers.

Can Verdaguer és una masia situada al barri de Porta, a la cantonada entre el carrer Cases Amigó amb l’avinguda Rio de Janeiro i el carrer Piferrer.

Molt pròxima  es situa una altra masia de planta semblant, encara que una mica més petita i irregular, anomenada Can Valent.

La masia de Can Verdaguer, és una propietat de l’Ajuntament des de fa uns anys i després de ser restaurada té previst obrir les seves portes properament com equipament cultural per la gent del barri de Porta. Concretament es convertirà en el nou centre cívic de Porta i albergarà entitats i associacions del barri.

La masia està envoltada d’una illa de cases i molt a prop es situa un institut de secundària anomenat I.E.S. Valldemossa, a més de trobar molt a prop el centre comercial Heron City.

Un fet destacat és que just al costat de la masia s’alça una palmera, que consta com la més alta del districte.

L’origen de Can Verdaguer és del segle XVI, dins un estil arquitectònic tradicional i la funció original era com a masia.

El conjunt té una superfície de 884 m². És una masia de planta basilical amb cobertes a dos vessants i un arc de mig punt adovellat en el portal d’accès. Té planta baixa, pis i golfes, i un cos adossat en planta baixa a cada costat destinat a garatge i magatzem. Les façanes estan estucades i en bastant mal estat de conservació. Com a element significatiu hi ha la presència d’un rellotge de sol a la façana principal.