Al segle XVII , el Corpus representava una de les principals festes religioses i litúrgiques a les ciutats catòliques. A la ciutat de Barcelona, a més era el dia en el qual els segadors, pagesos i temporers dels voltants, contractaven la feina per a la temporada de sega dels camps del pla de la ciutat que s’ iniciava en els dies posteriors. Al 1640, el malestar social era notori degut a l’ allotjament de les tropes reials castellanes  i els terços, com a conseqüència  de la guerra contra França. La indecisió del virrei i dels consellers va fer que per transmetre una sensació de normalitat, les portes de la ciutat s’ obrissin seguint la tradició.

D’ aquesta manera, el 7 de juny, dia del Corpus, uns cinc-cents segadors entre ells els sometents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior van decidir marxar, amb rebels mesclats entre ells i van entrar a la ciutat de Barcelona. Un petit incident al carrer Ample entre un grup de segadors i alguns soldats castellans en el qual un segador va resultar ferit va, precipitar la revolta. En conèixer-se l’ incident, uns tres-cents segadors que s’ estaven a la Plaça del Carme van dirigir-se al Pla de Sant Francesc, davant del palau del virrei Dalmau de Queralt, el comte de Santa Coloma, per protestar. S’ havia iniciat l’ avalot.

              Interior de la Capella dels segadors (Foto J.Petit)

Grups de segadors amb la bandera del Sant Crist de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar entraren de nou a la ciutat i s’originà un motí on unes  2.500 persones van assaltar les  Reials drassanes i els defensors que van sobreviure a l’atac no van tenir més opció que fugir cap a Montjuïc. El virrei Santa Coloma va aconseguir fugir, però un grup d’ avalotadors va trobar-lo a prop de l’ ermita de Sant Bertran i va assassinar-lo d’ una ganivetada. Aquest fet marca l’ inici del conflicte, que es converteix de seguida en una autèntica revolta social. Fou succeït per l’anterior virrei Enric III d’ Empúries que, tot i gaudir de molt mala salut, va acceptar el nomenament, i per tercera vegada prestà jurament com a virrei de Catalunya el matí del 19 de juny de 1640. Després d’arrestar els dos comandants més impopulars de l’exèrcit castellà, la seva malaltia s’agreujà i moria el 22 de juliol. Catalunya estava altre cop sense virrei, i els diputats es destacaven com les úniques figures d’autoritat en un territori escombrat per la revolució.

Nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parròquia de Sant Andreu de Palomar. El 7 de setembre de 1640, els representants de la Generalitat de Catalunya Francesc de Tamarit, Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana van signar el Pacte de Ceret amb Bernard Du Plessis-Besançon, delegat per Armand Jean Du Plessis de Richelieu (el Cardenal Richelieu) en representació de Lluís XIII de França, pel qual Catalunya havia de rebre suport militar, se separaria de la monarquia hispànica i quedaria constituïda com a república lliure sota la protecció del rei francès.

La capella del Sant Crist de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar on va començar tot, actualment  annexada a la parròquia de Sant Andreu del Palomar,es troba en un estat d’ abandonament deplorable i només en queda l’estructura i alguna resta arquitectònica.

Aquest  espai modest i molt desconegut pels barcelonins,  al qual s’accedeix per una porta lateral de la parròquia de Sant Andreu del Palomar, té una càrrega simbòlica molt important si més no d’ aquí va néixer l’himne dels segadors .

              Exterior de la capella del segadors (Foto J.Petit)

El sant crist, que va ser l’estendard d’aquesta revolta, va ser una de les víctimes de la Setmana Tràgica del 1909 quan molts edificis i símbols religiosos van ser destruïts.

L’ any 1974  tota l’església, capella inclosa, va estar en perill, ja que pretenien enderrocar-la per construir-hi una guarderia i una església més petita,i fa vint anys es va voler ampliar les pistes de basquet de darrera l’ església de Sant Andreu de Palomar i convertir la capella dels segadors en els vestidors. Va reaccionar la Germandat de Geganters, Grallers i Trabucaires que juntament amb l’ Associació de Veïns van aturar el disbarat.

El Parlament de Catalunya va aprovar fa dues legislatures de manera que passés  a ser un equipament que, si bé seguirà pertanyent a la parròquia de Sant Andreu, tingués un ús cultural, no necessàriament religiós.

Varis col·lectius i entitats de veïns de Sant Andreu de Palomar han intentat recuperar aquesta capella,sense cap èxit fins a l’ actualitat. La darrera de les iniciatives per recupera aquesta capella ha sorgit a la xarxa social de facebook,on sota el nom del grup “Recuperem la Capella dels Segadors” un grup de veïns de Sant Andreu intenten que les administracions recuperin aquest vestigi històric.

Detall de la paret de l’antiga capella tallada per la nova església (foto J.Petit)