Ben conegut pels barcelonins és el mercat dels encants vells o fira de bellcaire, un mercat situat a la plaça de les glòries i en el qual es poden trobar des de mobles antics,roba,antiguitats, etc… Potser menys conegut per la majoria dels barcelonins i barcelonines és que possiblement es tracti d’un dels mercats més antics d’Europa (algunes referències fixen el seu origen al segle XIV), i que la seva ubicació original no era aquesta sinó a l’actual carrer consolat del mar,al barri de la Ribera.

És allà on encara avui podem descobrir alguns dels arcs del que es va denominar les voltes dels encants i dels pintors. Aquest pintoresc carrer va ser construït al segle XIII i ja al 1365 va ser denominat com les voltes de la ribera del mar.

Anys més tard aquest carrer va passar a dir-se com la Volta dels Fusters. La nova denominació va venir motivada per l’ús del mateix, ja que els fusters del barri de la Ribera que treballaven a les drassanes utilitzaven aquella peculiar construcció per treballar a cobert.

Entre els segles XV i XVI s’esmenta el carrer com Voltes d’en Guayta. Alguns historiadors asseguren que el tal personatge era un simple propietari de la zona; d’ altres,sostenen la teoria que no es tractava d’un nom propi, sinó que feia referència a la possibilitat que des d’allà es realitzessin labors de vigilància  marítima.

I de la toponímia passem a l’ús. El nou edifici de la Llotja va propiciar que fos traslladat allí el mercat ambulant de roba i altres objectes usats. I per aquest motiu des de 1392 van passar a situar-se sota els arcs de les citades voltes, un recer perquè els comerciants posessin allí les mercaderies a cobert de les inclemències del temps. Està documentat que només set anys més tard va ser realçat el lloc amb l’ornament d’una font artística, rematada per un àngel de coure modelat per l’escultor Pere Ça Anglada i fos pel mestre campaner Pere d’ Olivella.
Aquella vistosa utilització, que per força havia de fer-se popular, justifica un nou rebateig: Volta dels Encants de Mar o simplement plaça dels Encants (documentada en 1611).

Un altre possible origen de la denominació volta dels encants va venir, motivada pel sistema de venda que s’emprava: “a l’encant”, és a dir, mitjançant el cant de la subhasta per adjudicar la mercaderia al millor postor.

En 1834 va sofrir un altre canvi de nom per l’actual carrer consolat.

Cap a mitjans del segle XIX aquella plaça ja acollia el mercat dels Encants, que no era gaire diferent dels actuals Encants Vells. Alguns botiguers continuaven aprofitant els porxos (ja coneguts com els voltes dels Encants) i d’altres aixecaven parades en la plaça mateixa. Igual que avui, s’hi venien majoritàriament trastos vells, encara que també s’hi podia trobar gènere nou. Hi havia a més un comerç molt important de llibres rars i de segona mà i també els confeccionadores de baguls i maletes. La proximitat d’aquest mercat al port i a l’estació de trens de França el feien molt actiu.

Al 1886 aquells “encants” van ser traslladats al Mercat de Sant Antoni, mentre que els llibreters van passar a la Rambla de Santa Mónica.

L’obertura de la Via Laietana al 1909 va comportar la desaparició de la plaça de Sant Sebastià que va allotjar el mercat dels encants i d’un llarg tram de cases que, tot i reformades durant el segle XIX, mantenien els porxos medievals D’ aquests només en resta una petita mostra en una placeta del carrer Consolat de Mar, restaurada el 1995-1996. En aquest amagat racó és troben, en angle recte, als antics porxos del segle XV  amb els porxos neoclàssics d’un edifici de mitjans  del segle XIX.

Els venedors és disgregarien per diferents punts de la ciutat, sobre tot per la part posterior dels Drassanes i cap al nou mercat de Sant Antoni (i els carrers dels voltants). Més tard, alguns d’aquests marxarien cap a la plaça dels Glòries.