Els darrers mesos han estat fructífers en quan a troballes arqueològiques en el mercat de Sant Antoni .Tot va començar amb la remodelació del mercat que va ser construit al 1882 per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias,i ha permés trobar restes del baluard de sant antoni del segles XVII , la calçada romana de la via agusta així com estructures funeràries romanes.

Però en l’article d’avui ens centrarem en dos edificis medievals que flanquejaven la porta d’entrada més il-lustre de la Barcelona emmurallada del segle XVI, el Portal de Sant Antoni. Aquests edificis són la Casa de la Generalitat (1583) i l’antiga església de Sant Antoni (1430).

Ambdós edificis estan un enfront de l’altre i per allà passava el Camí Reial (antiga Via Augusta romana cap a Tarraco). Els visitants entraven per la Porta de Sant Antoni, porta triomfal de la ciutat i accés principal de reis, prínceps i ambaixadors ja que estava situada en el camí que venia d’Aragó.

El portal de sant Antoni que es va construir al 1377 era una de les portes de la tercera muralla que encerclà la ciutat del Raval. El seu nom provenia de la proximitat amb una capella dedicada a aquest sant. L’antic portal comunicava en línia recta amb el Portal Nou, a l’altre extrem de la ciutat. Aquesta via, que encara avui travessa Ciutat Vella, era l’eix vertebral de la Barcelona Medieval, el Camí Reial. Davant d’on hi havia l’antiga porta, hi ha avui el mercat, que s’aixeca on estava emplaçat el baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu. El baluard tancava la part oriental de la ciutat, i a les terres de conreu que hi havia seus als voltants s’hi va instal-lar a finals de l’edat mitjana una de les diverses forques que existien a la ciutat.

A l’any 1430, els pares antonians, que es dedicaven a la cura dels peregrins i leprosos, van construir un hospital,una església i un convent ocupat aquest per la comunitat de canonges de sant Antoni a tocar de la muralla de ponent de la ciutat.El recinte tenia la missió de vetllar per l’estat sanitari dels viatgers i traginers que entraven a la ciutat amb els seus cavalls,mules i tartanes. Concretament els pares antonians cuidaven els peregrins que tenien foc de sant Antoni, fongs que s’agafaven amb el blat i que molta gent ho confonia amb la lepra.

Al 1791 es va extingir l’ ordre i els religiosos de tota Espanya es van reunir a casa de Barcelona, que va ser la darrera en tancar.Finalment al 1806 l’edifici es va cedir als escolapis que van fer una escola.

Avui dia només queda en peu el porxo de l’antiga església de Sant Antoni Abat, l’ única part que sobrevisqué a l’ incendi de 1909 i a l’enderroc de l’edifici el 1936. Destaquen les seves tres grans arcades ogivals, entre les quals hi ha esculpits els escuts del rei Alfons el Magnànim, de la seva muller Maria de Castella, de la ciutat i l’emblema del sant, una tau.

De les tres finestres superiors només és original la de l’esquerra. Les altres, igual que la porta interior de la nau, són fruit d’una reconstrucció posterior.

Prova també de la importància que va tenir la Porta de Sant Antoni per la ciutat va ser la construcció el 1583 de l’antiga Casa de la Generalitat o de la bolla (carrer Sant Antoni Abad 54), situada just a l’altre costat de la portalada i que tenia la funció de recaptar impostos per l’entrada i sortida de mercaderies de la ciutat, quelcom semblant al que més endavant serien els burots. Per acreditar que l’impost s’havia pagat s’afegia una marca de plom amb el segell de la entitat. Aquest sistema també es troba a documents pontificis ,per aixó eren coneguts com butlles (d’aquí el nom de la casa de la bolla).

La casa de la Generalitat és un edifici de pedra, de planta baixa i dos pisos, que encara avui manté l’aspecte exterior original. A la cantonera hi ha l’escut de la Generalitat, que es repeteix a la clau i a les llindes de les finestres, però en aquest cas flanquejat per dos Grius, els animals mitològics meitat àliga i meitat lleó. La porta està adovellada i els finestrals són de llinda recta. El seu estil es pot situar a cavall entre el gòtic i el renaixement.Avui l’edifici manté l’aspecte exterior original.

Com a curiositat dir que el 1714, a la Casa de la Generalitat o de la Bolla van signar Antoni de Villarroel i el duc de Berwich la capitulació de Barcelona.