L’any 1881 ja es parlava de crear un enllaç ferroviari que unís d’una banda les ciutats de Barcelona i Tarragona i d’altra banda la capital catalana amb França. D’entrada s’havia descartat una línia de circumval·lació litoral al voltant de la ciutat. Amb la urbanització del nou barri burgués, l’Eixample,        s’ havia projectat el carrer Aragó que tenia una amplada de 30 metres  i que seria apte perquè hi passés el ferrocarril. Finalment tot i que el projecte inicial preveia que el ferrocarril passaria a nivell, es va fer una rasa a uns 8 metres de profunditat, ocupant el terç central del carrer.

Al 1902 es va inaugurar l’estació del baixador del ferrocarril de Passeig de Gràcia, amb dues andanes independents i amb el pavelló d’ entrada i sortida sobre la rasa del traçat de la línia Barcelona-Tarragona

La construcció de l’estació va ser obra de l’arquitecte modernista Salvador Soteras i Taberne.

La façana principal del baixador es va situar al fons del xamfrà que formaven els edificis del passeig de Gràcia en la cruïlla amb el carrer d’Aragó. Feia 36 metres de llarg per 9,5 metres  d’ample. La façana estava molt ben treballada, dividida en tres cossos separats per pilastres de cadirat, el centre del qual ocupava un gran finestral. A l’interior, una gran vidriera servia de fons a l’ampli vestíbul  d’estil eclèctic, amb elements neogrecs, i estava dividit en tres cossos: el primer, amb entrada al vestíbul i cobert amb una cúpula, tenia escales a ambdós costats per baixar a les andanes; el segon és on es trobava la sala d’espera, i el tercer, els lavabos.

Les andanes estaven  protegides amb marquesina, tenien 268 metres de longitud i 4 metres d’amplada. Allotjaven el despatx del cap d’estació, el telègraf i les dependències d’explotació. El 1903 en van concloure les obres i va entrar en servei.

Un dels aspectes que es va tenir en compte al construir la rasa, va ser que podia significar el perill de corriment del terreny que podria suposar a les vivendes properes a les vies. És per això que es va construir un gruix mur de separació que evités qualsevol risc.

L’estació es projectava sobre la rasa del carrer Aragó que va ser coberta l’any 1961 i conseqüenment es va enderrocar l’edifici exterior i la estació passar a ser soterrada.

El baixador continua actualment com la estació soterrada de  passeig de gràcia, i la darrera actualització ha sigut renovar les andanes e instal·lar ascensors per la estació més accessible