L’arquitecte que va guanyar el concurs per a la construcció de l’edifici corporatiu de col·legi d’arquitectes de Catalunya, Javier Busquets, va pensar que era apropiat posar, per cobrir les tres grans façanes de l bloc que constitueix la sala d’actes, uns esgrafiats de Picasso. Esgrafiats, perquè era una tècnica tradicional de les velles cases barcelonines, des del segle XVII fins a principis de segle XX i per altra banda reivindicada pel noucentisme.

A Picasso li va fer gràcia la idea, i va projectar els tres frisos que componen les tres façanes i dues composicions murals per a l’interior de la sala, que en homenatge de l’artista, es diu sala Picasso .

La planta del bloc de construcció és trapezoïdal. Dos costats llargs s’acosten a el pla frontal, que és més curt. Aquesta disposició va donar a Picasso la idea de compondre el tema com ho va fer l’escultor del fris del Partenó d’Atenes que, de forma processional, arrenca a la façana occidental en els dos costats per convergir a la façana oriental. En aquest cas la processó s’iniciaria en les dues cales laterals fins a convergir en el fris central. De la seva estada a Barcelona Picasso recordava la imatge dels nens barcelonins en les festes al carrer, com una imatge viva.

El fris central o dels gegants, cap al qual convergeixen els altres dos, és el record de dues festes grans per als nens, el Corpus amb la presència de gegants, i el diumenge de rams, quan els nens sortien amb palmes i palmons.

Imatge: todosobrebarcelona.com

El fris de la senyera, situat al carrer Capellans. Representa els cors de Clavé, organització de corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el segle XIX per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Imatge: todosobrebarcelona.com

El tercer fris el dels nens, situat al carrer dels Arcs, representa una tradició molt catalana com és les sardanes, que consisteix a ballar fent rotllanes i pujant els braços. Al centre els nens que ballen i corren jugant, donant-se les mans.

Imatge: todosobrebarcelona.com

A part dels tres frisos exteriors, a l’interior de l’edifici de col·legi d’arquitectes de Catalunya i flanquejant la sala Picasso, trobem dos murals que va dissenyar Pablo Picasso.

Per una banda el mur dels arcs, vista de la ciutat a través de l’aqüeducte que va donar nom al carrer veïna. I cara a cara trobem el mur de la sardana, amb una gran sardana i un paisatge immens acabat en una serralada, un paisatge amb molts sols on onegen 11 senyeres.

Imatge :Fluvia Ilumina

Els dissenys de Picasso, dibuixats en carbó a escala 1/10, sobre tela, per als frisos i els interiors, a escala més gran, van ser acabats a finals de 1960. Una ampliació fotogràfica va permetre dur-los al format definitiu. Sobre l’ampliació fotogràfica va treballar l’expert noruec Carl Nesjar, que amb un raig de sorra va realitzar l’esgrafiat, rascant la capa de ciment clar per tal de fer aflorar la capa de pedra negra que hi ha a sota.

Col·legi oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona