Al Barri del Besòs Maresme, al districte de Sant Martí, zona on es va construir el recinte del ‘Fòrum de les Cultures, celebrat el 2004, havia estat anteriorment un espai conegut com el Camp de la Bota, que englobava quatre barriades de barraques: la de Pequín Nou, la de Pequín Antic, la Catalana i el parapet, ja a Sant Adrià de Besòs. Precisament en aquest últim lloc durant la Guerra Civil i sobretot durant la dictadura franquista va ser l’escenari d’execucions. Un total de 1734 persones van ser afusellades. Un espai allunyat del nucli urbà per evitar que els curiosos poguessin presenciar els afusellaments.

Els orígens de el camp de la bota es traslladen al 1800, en el context de la guerra del francès, en la qual les tropes franceses s’instal·len en aquest lloc un camp de tir. El nom de la bota sembla ser la traducció de butte (en francès turó sobre el mar) i d’aquí el nom va ser anant degenerant fins al camp de la bota.

Al 1854 Joan Zapatero Navas va ser nomenat governador militar de Catalunya per reprimir els moviments obrers i quatre anys després va ordenar construir el castell del camp de la Bota. Aquest castell es va conèixer com el castell de les quatre torres per la forma que tenia i va servir perque l’escola d’artilleria fes pràctiques de tir.

A partir de 1925 aquesta zona de la ciutat es va anar transformant en un dels nombrosos nuclis de barraques de Barcelona on es van instal·lar immigrants que arribaven a la ciutat amb l’esperança de trobar feina i una vida millor.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el Camp de la Bota va ser el lloc escollit pel govern de la República per afusellar allà a 44 militars que havien donat suport al cop d’estat de l’1936. Un cop acabada la guerra, el Camp de la Bota es va convertir en un lloc de repressió franquista. Les noves autoritats van utilitzar aquests terrenys per dur a terme els nombrosos afusellaments dels que eren sotmesos a un consell de guerra i sentenciats a mort per rebel·lió militar, bàsicament membres de partits polítics, de sindicats i d’organitzacions que havien donat suport a la República. La major part dels afusellaments es van dur a terme entre els anys 1939 i 1940.

Els condemnats a mort coneixien el que seria el seu tràgic destí poques hores abans de morir i eren traslladats en camió des dels diversos centres de detenció a el Camp de la Bota. Un cop afusellats, eren portats a al cementiri de Montjuïc i enterrats a la fossa comuna de al Fossar de la Pedrera. Abans, un metge de l’exèrcit certificava la mort amb un document on normalment posava que la causa havia estat una hemorràgia interna, sense donar més detalls de què l’havia causat. Amb la celebració d’Congrés Eucarístic Internacional el 1952 a Barcelona es va posar fi a aquesta pràctica en el Camp de la Bota, en un intent satisfer el Vaticà i alhora de blanquejar la imatge de el règim.

El 1992 es va inaugurar el monument “Fraternitat“, obra de Miquel Navarro, en homenatge a les persones assassinades en aquest lloc. Al peu de l’escultura hi ha una placa que en un primer moment va estar dedicada a les víctimes de la Guerra Civil, i posteriorment el 2004 la inscripció va ser canviada per una altra dedicada als afusellats entre els anys 1936 i 1952, és a dir, a les víctimes de la guerra civil i de la dictadura.

L’any 2013 es va instal·lar una altra petita placa en memòria dels veïns de Barcelona que durant anys van habitar en barraques en aquesta zona de la ciutat. L’any 2019, prop d’on hi havia el parapet d’afusellament, es va inaugurar un espai memorial amb els noms de totes les persones afusellades al Camp de la Bota.

Webgrafia

-memoriabcn.cat

-barcelona.cat

-labarcelonadeantes.com