En l’absis de la catedral de Barcelona,prop del Palau del Lloctinent,trobarem unes pedres a la paret amb unes inscripcions força curioses. Aquestes pedres que ens parlen d’unes sepultures ens poden portar a equivoc del seu significat. Inicialment pels dibuixos que es representen i més concretament per tres pedres posades en forma de triangle,en un primer moment podem arribar a pensar que es tracten de tombes maçòniques i relacionar-ho amb els tres nivells que hi ha a la maçoneria i amb els primers constructors de catedrals gòtiques ,però aquestes misterioses sepultures estan relacionades amb el passat gremial de la Barcelona medieval i concretament amb el gremi dels esteves D’aquesta Confraria de Sant Esteve dels Freners de Barcelona ja es tenen notícies des del segle XIII.

En aquestes pedres es poden distingir tres sepultures on es pot llegir: Osera de la confraria dels esteves i una altra on hi posa:Sepultura dels confrares de la confraria de Sant Esteve i l’any 1647.

Aquest gremi agrupava a un conjunt divers d’artesans que tenien en comú que tots tenien en comú un ofici relacionat d’una o una altra manera amb el cavall o el cavalcar. D’aquesta manera trobem que dins la confraria dels esteve hi havia freners, que fabricaven els frens dels cavalls( unes peces metàl-liques en forma de H, que es posaven a la boca del cavall i que servien per estirar amb unes brides i aturar-lo. També trobem els broquerers (feien escuts), els llancers (llances), els mandreters (feien mandrets, uns guants de ferro), cervellers (cascs), arnesers (armadures), així com: collarers, basters, albarders, guardamassilers, batifullers, courers, buidadors, fonedors i brodadors. Importància especial tenien els sellers (feien les selles de muntar) ja que el seu símbol, una sella de cavall, formava part de l’escut de la confraria juntament amb el fre.

De fet no es tracta d’una casualitat que carrer que surt davant del absis de la catedral porti el nom de carrer freneria i que el primer dels edificis d’aquest carrer fos l’antiga seu del gremi dels freners.

A banda i banda hi ha uns escuts, els mateixos que trobem en aquestes cantonades de l’ absis, que representen un fre i una sella, els dos oficis més destacats d’aquest gremi. Enmig també hi podem veure un símbol amb tres esferes situades a mode de triangle. Tot això ens indica que aquí eren dipositades les restes dels prohoms del gremi, ja que per dins aquesta era la capella dels Esteves, de fet si entrem veurem que avui no està dedicada a sant Esteve, sinó a Santa Clara i Santa Caterina, però encara es pot veure un escut a cada banda amb dues selles i dos frens i representa la iconografia que acompanya normalment a Sant Esteve, tres pedres, en record al seu martiri, ja que va morir lapidat.

La capella de Sant Esteve de la catedral era el lloc de reunió del gremi dels freners, els qui feien els frens dels cavalls. A l’interior de la capella podem trobar-hi, a més de l’escut dels Esteves, un quadre amb la representació del martiri de Sant Esteve i un altre de l’alliberament de Galceran de Pinós. Quan els freners ja van tenir prou poder adquisitiu van fer construir la seva seu, la casa gremial, just al costat, a l’actual carrer de la Freneria.

Per tant, pel sol fet de tenir una capella a la catedral, i amb altar propi, podem constatar que era un gremi de notable importància, tant era així que segons explica Joan Amades en el llibre d’històries i tradicions barcelonines, explica en relació al carrer de la Freneria que la confraria tenia un privilegi molt especial: no solament tenien una capella pròpia al absis de la catedral, cosa que també tenien altres confraries, sinó que, a més, tenien un accés directe des del carrer a través d’una porta que comunicava directament amb la seu, avui inexistent, que sempre estava tancada amb una clau que restava en poder del prohom de la confraria.

Amades també ens explica que la gàrgola de la catedral que es pot observar des del carrer de la Freneria, d’un cavaller muntat al seu cavall, justament ens indica que aquest carrer era freqüentat pels confrares que entraven i sortien per aquella porteta, si ens fixem bé, la figura del cavall està en una posició forçada, amb la cara girada, mirant cap a la seva dreta: està mirant precisament cap a on estava la capella de la confraria que té el cap girat cap a la capella dels Esteves, rere el qual es troba l’altar.

La capella dels esteves a l’interior de la catedral avui dia ja no està dedicada a Sant Esteve sinó que està sota l’advocació de les santes Clara i Caterina. És la quarta del deambulatori, començant pel costat de la porta de Sant Iu. A la capella hi ha un retaule del segle XV d’aquestes santes, però a les parets laterals de la capella hi ha dos quadres, posteriors, rememorant la lapidació i un miracle de Sant Esteve.