Aquest edifici, el major palau residencial que existia a la Barcelona medieval, va pertànyer a Lluís de Requesens (1528-1576), amic del rei Felip II i governador general de Flandes.

La construcció original és del segle XIII, a l’abric de la muralla romana, però l’edifici que trobem actualment prové sobretot d’una reforma i ampliació feta al segle XV, quan va passar a ser la casa del governador general de Catalunya i comte de Palamós, Galceran de Requesens (1400-1468) .Va heretar la casa la seva filla Isabel de Requesens, casada al 1506 amb Ramon Folch de Cardona, futur virrei de Nàpols. El matrimoni va tenir un únic fill, Ferran de Cardona i Requesens, que va vendre el palau familiar a 1552 a Pere Caçador. La saga dels caçadors conserven el palau fins al segle XVIII quan el venen al comerciant Ramon de Nadal, que serà l’encarregat d’obrir els balcons i va configurar l’aspecte de les dependències interiores.Después de morir sense descendència la propietat de l’palau passa a la Església fins a la llei de desamortització de Mendizabal de 1836, partir de la qual el palau passa a mans de l’Estat.

Finalment una llei estatal de 1869 permetrà la cessió gratuïta al serveis que depenguin del ministeri de cultura.Així l’any 1917 passarà a ser la seu de la Reial Acadèmia de les Bones lletres.

De la construcció primitiva s’ha conservat l’estructura gòtica i alguns finestres coronelles. El palau es desenvolupa al voltant d’un gran pati amb escala descoberta que porta fins a la planta noble. A aquesta planta s’accedeix a través d’una galeria d’arcs ogivals, i a la planta baixa predominen els grans arcs de mig punt.

Sota de l’escala d’accés al palau, trobem un gran arc de mig punt, on estarien les dependències del magatzem i les cotxeres. Aquest espai se li coneix com el Tinellet.

El palau també disposa d’un jardí interior d’estil noucentista, on hi ha palmeres i diverses plantas.En el centre mateix es pot apreciar una font on el dia del Corpus es col·loca l’ou com balla. També al jardí es pot apreciar una fornícula amb l’escultura Marinaclar realitzada per Antoni Alsina l’any 1927.

Actualment, i des de 1917 alberga la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, una institució hereva de l’ Acadèmia dels Desconfiats, i que promou el coneixement de la història i la literatura catalanes des de 1790, i de la Galeria de Catalans Il·lustres, a més d’una exposició permanent de retrats de personatges catalans célebres.Aquesta galeria de catalans il·lustres és un panteó pictòric iniciat a les festes de les Mercè de 1871 per l’ajuntament de Barcelona el qual la va dipositar en aquest palau al 1970. L’esmentada galeria pictòrica formada per quadres de diversos pintors i estils, es troba per diversos espais del palau com el vestíbul d’entrada, la biblioteca, la sala de plens o la sala d’actes.

Direcció: Carrer del Bisbe Caçador, 3, 08002 Barcelona