Durant l’ edat mitjana, fora de la ciutat enmurallada de Barcelona,era habitual que la població visqués dispersa en masies que,poc a poc es van anar escampant per el pla al llarg del segle XVI i XVI  per arribar a la seva màxima esplendor al segle XVIII. Aquestes masies s’instal-laven prop dels camins i les rieres entre els quals quedaven fèrtils camps de conreu.

A Gràcia la població s’agrupà en un principi al voltant dels convents.Tres d’aquests convents foren l’origen dels primers nuclis de població de Gràcia:

Convent dels caputxins vells, fundat a finals del segle XVI, estava situat a la banda del passeig de Sant Joan, a l’extrem sud-occidental del terme, i les seves terres ocupaven més o menys, el que avui són els carrers de Girona, Bailén i Passeig de Sant Joan entre València i Provença.

A les inmediacions d’aquest convent s’edificaren diverses masies com Ca l’arquer que ja estava  habitada el segle XVII i va ser enderrocada l’any 1934 com a conseqüència de l’alienació de la travessera.

També a la mateixa travessera va existir la masia de  Cal xeró situada a la mateixa cantonada de dos antics camins : la travessera i el torrent del pecat. Fou enderrocada al 1935. I Can focs, l’edifici de la qual es conserva encara que totalment modificat al carrer Còrsega tocant a Milà i Fontanals, convertit en centre d’ensenyament privat. També Can Grassot que va donar lloc després a la barriada coneguda encara avui com el camp d’en grassot.

 Convent de Santa Maria del Jesús,  Fundat al segle XV fora del terme de Gràcia, a l’alçada del actual carrer Aragó-Passeig Gràcia. Al segle XIX (primera pedra el 1817) fou traslladat a Gràcia L’any 1936 el convent fou cremat i en aquell mateix lloc s’edificà l’esglèsia de Jesús que encara existeix avui dia.

                                          Parròquia de Santa Mª Jesús.1935

Convent de Nostra senyora de Gràcia, construït a començaments del segle XVII i, més conegut popularment per Els josepets, pel fet que durant un temps hi hagué un noviciat del convent de Sant Josep de les Rambles de Barcelona(actual Mercat de la Boqueria) del qual depenia. Estava situat al costat de la riera que baixava del Tibidabo.

L’any 1835 s’acabà la vida monàstica. L’esglèsia fou destruida el 1936. Avui només queda l’edifici del temple que és la parròquia de Sant Josep de Gràcia.

Aquest fou el convent més important per a la formació del poble de Gràcia i el que li va donar el nom. L’esglèsia era dedicada a l’anunciació de la verge i de la frase “plena de gràcia” sortí la denominació de nostra senyora de Gràcia. El camí que duia al convent  era conegut com el camí de Gràcia (actual carrer Gran de Gràcia) i més endavant el camí que duia al poble que s’anava formant al seu voltatnt.

Prop del convent dels josepets s’edificà l’any 1688 una casa senyorial que s’en deia  Ca l’alegre.Tenia extensos camps de conreu amb la bassa per al regadiu i una petita capella renaixentista.L’any 1908, en allargar el carrer Perez Galdòs va ser derribada bona part de l’edifici principal.

Una altra casa important fou la masia de  Can trilla l’edifici de la qual podem veure encara (ocupat per una comunitat religiosa) al carrer gran de Gràcia davant de la plaça Trilla. La planta baixa era destinada al masovers i disposava d’una premsa de vi.

                                                 Actual Masia de Can Trilla

Prop de Can Trilla hi hagué una altra hisenda La Fontana, de gran importància durant e l segle XVIII i XIX. El seu emplaçament recorda avui el nom d’una estació de metro. Una part de les terres d’aquesta masia, era un bosc de pins on més endavant s’hi edificà un teatre que s’anomenà Teatre del Bosc. És al lloc on avui dia trobem els cinemes Bosque.

Altres cases ens evoquen la presència de la burguesia a la vila com per exemple La virreina  i Cal compte .

Manuel Amat que exercí el càrrec de virrei al Perú a finals del segle XVIII, va fer construir al seu retorn el palau de les rambles i la seva casa de camp a Gràcia.Va casar-se amb una dama de Barcelona Mª Francisca de Fivaller i Bru, la qual  enviudà al cap de pocs anys quedant-se el nom de la virreina per ambdues finques.

La masoveria d’aquesta propietat era la casa situada al nª1 del carrer Sant Lluís i que està convertida avui en escola de religioses. L’any 1878 se sotmeteren les seves terres a un pla d’urbanització.

Relleu finestra la virreina adossat a l’esglèsia de  Sant Joan

 Cal comte era també una gran mansió senyorial situada cap a la banda del carrer d’Escorial a l’alçada de Providència, propietat del comte de Santa Coloma.Tenia una entrada per la travessera amb una avinguda de palmeres que conduía des d’aquesta fins la casa i uns immensos jardins romàntics la voltaven. De tot això, només queda com a símbol testimonial una palmera al carrer Escorial.

                                                        Masia Cal Comte

A la part alta de Gràcia existiren també nombroses cases de pagès unides per un antic camí que deprés ha donat lloc a la Travessera de Dalt.

Començant per Ca l’alegre, situada al costat dels josepets, fins a Can sanpere, tocant l’actual carrer Sardenya a l’alçada de Camèlies

Les terres de Can Sanpere són avui una part camp de futbol i l’altra, que estava destinada a espai lliure ha quedat ocupada per uns inmesos blocs de pisos. A llarg de la Travessera de dalt existien  diverses cases com Cal Calic tocant al carrer Verdi, Cal xipreret avui convertides les esves terres en les pistes de tenis del Club La Salut i Ca l’alegre de dalt . I ja a plana muntanya, al peu del Carmel trobem Can Muntaner de dalt situada al fons d’una vall de la muntanya pelada i que actualment queda dins del parc Güell convertida en escola, Can Toda i Can Xirot que fou molt  com d’esbarjo i passeig.

Masia Can MUNTANER, actualment Col.legi Baldiri Reixac (Park Güell)

Fonts:La Vila de Gràcia: Origen i formació d’un poble.Dossier de les jornades sobre la vila de Gràcia per a mestres i educadors.Nuria Carreras i Andreu.Novembre 1980.Consell Municipal Districte VIIIe.Fonts Local Biblioteca Jaume Fuster